L'Auld Alliance

Connexions entre França i Escòcia

L'Auld Alliance és el nom que es dóna a la històrica aliança militar i diplomàtica entre França i Escòcia. Ara bé, la frase simplement descriu afectuosament el vincle històric entre França i Escòcia. El 1942, quan Charles de Gaulle va visitar Escòcia, va declarar que la relació entre França i Escòcia era "l'aliança més antiga de tot el món".

Auld Alliance Ambaixada francesa a Edimburg, Escòcia

És cert que França i Escòcia tenen connexions que es remunten segles enrere. Fem una ullada a la història de l'Aliança Auld i explorem les influències a Escòcia dels estrets vincles entre les dues nacions. També us explicarem alguns dels llocs d'Escòcia on podeu visitar llocs que reflecteixen l'estreta relació històrica entre Escòcia i França.

L'Auld Alliance

L'Aliança Auld es remunta al 1295 quan Escòcia i França van fer una aliança diplomàtica i militar formal contra Anglaterra. Van acordar que es recolzarien mútuament en cas d'agressió anglesa. Amb els anys, l'aliança es va renovar formalment de tant en tant, però finalment va acabar. Fins i tot després d'això, les dues nacions van mantenir estrets vincles. 

Aquests vincles d'amistat, col·laboració i aliança militar han tingut un paper important en la configuració de les històries d'ambdues nacions. A més de l'aliança militar, es pot veure la influència de la relació entre França i Escòcia en àmbits com l'art, l'arquitectura, la cultura, la cuina, la llengua i la literatura.

Molts escocesos es van establir a França després de lluitar amb els francesos contra els anglesos. Els matrimonis mixts entre la reialesa i la noblesa escocesa i francesa van provocar nous intercanvis de ciutadans al llarg dels anys. Al voltant de 45,000 persones a França avui tenen ascendència escocesa. Els francesos famosos amb ascendència escocesa inclouen Jules Verne i Charles de Gaulle!

Auld Alliance Charles de Gaulle visita Escòcia

La història de l'Aliança Auld

 Naixement de l'Aliança Auld

Els orígens de l'Auld Alliance es remunten al turbulent segle XIII. El 13, el rei Joan Balliol d'Escòcia i el rei Felip IV de França es van unir contra el rei Eduard I d'Anglaterra. Aquesta aliança defensiva, formalitzada al Tractat de París, va marcar el naixement de l'Aliança Auld. Pretenia protegir ambdues nacions de les ambicions territorials de la Corona anglesa. No obstant això, no va impedir que Eduard I envaís Escòcia amb èxit només un any més tard, el 1295. Els anys següents es van produir una sèrie de batalles entre Anglaterra i Escòcia fins que, sota el lideratge de Robert the Bruce, Escòcia finalment va recuperar la seva independència. El 1296 Anglaterra el va reconèixer com a rei d'una Escòcia independent. 

La Guerra dels Cent Anys (1337-1453)

 L'aliança d'Escòcia i França va guanyar força durant la Guerra dels Cent Anys, un conflicte llarg i amarg entre Anglaterra i França. Escòcia i França es van donar suport mútuament activament, enviant tropes i recursos per reforçar l'esforç de guerra de cada potència. França també va proporcionar un lloc de santuari per a David II d'Escòcia, la seva família i la cort quan estaven a l'exili. 

Durant aquest període les forces franceses i escoceses van coordinar els seus atacs a Anglaterra. Van lluitar colze a colze en batalles famoses com Poitiers el 1356 i la batalla de Bauge el 1421. El 1418 Carles VII de França va formar Les Gardes Écossaises per actuar com a força d'elit de guardaespatlles personals de la monarquia francesa. El 1429, els soldats escocesos van lluitar en nom de Joana d'Arc.  

Molts dels soldats de les expedicions escoceses a França van decidir quedar-s'hi i alguns oficials van rebre terres i títols a França. Durant els segles XV i XVI, aquests colons es van convertir oficialment en súbdits francesos. L'aliança es va renovar quatre vegades durant la resta del segle XV fins que França finalment va sortir victoriosa a la Guerra dels Cent Anys a la batalla de Castillon el 15.

Les Guerres de les Roses

Després de la Guerra dels Cent Anys, l'amenaça immediata d'Anglaterra va disminuir mentre lluitava amb la seva pròpia guerra interna: la Guerra de les Roses. Escòcia i França van explotar la debilitat d'Anglaterra durant aquest període, donant suport mútuament a les successives incursions per recuperar el territori perdut. El 1461 Margarida d'Anjou va aconseguir l'acord tant d'Escòcia com de França per donar suport a la causa de Lancaster a la Guerra de les Roses a canvi del retorn de Berwick & Jersey. Malgrat el seu suport, els Yorkistes finalment van triomfar.

Aliances reials entre França i Espanya

Aquest període tumultuós de la història anglesa va acabar finalment quan Enric Tudor (d'ascendència lancastriana), amb el suport de França i Escòcia, va tornar del seu exili a França per derrotar Ricard III a la batalla de Bosworth Field el 1485. Es va convertir en Enric VII. Posteriorment, es va casar amb Elisabet de York, posant així fi a la Guerra de les Dues Roses. Per garantir la pau amb Escòcia i França, Enric VII va organitzar matrimonis entre les seves filles amb els reis escocès i francès. Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra , fill de Maria, reina d'Escòcia, que va unir Escòcia i Anglaterra sota una sola corona el 1603, descendia d'aquest llinatge.

Jaume VI Escòcia

El rei i la reina de França i Escòcia

Tanmateix, abans que això tingués lloc, hi va haver breument una monarquia conjunta governant França i Escòcia. Maria, filla de Jaume V i mare de Jaume I i VI (Maria, reina d'Escòcia) va ser exiliada a França per la seva pròpia seguretat quan era petita i hi va créixer. Es va prometre amb Francesc, el delfí de França el 1548. El 1558 es va casar amb ell. Quan es va convertir en rei com a Francesc II el 1559, van regnar breument com a "rei i reina de França i Escòcia" abans de la seva primerenca mort. Durant aquest període l'aliança franco-escocesa va arribar al seu punt àlgid. Els ciutadans francesos i escocesos van adquirir els mateixos drets entre ells, convertint-se efectivament en doble ciutadania. El dret dels escocesos a la ciutadania francesa només va ser finalment revocat per França a principis del segle XX.

Auld Alliance François II

Fi de l'Aliança Auld

El cop definitiu a l'Aliança Auld va arribar el 1560 quan la Reforma escocesa va comportar el rebuig del catolicisme i, en conseqüència, l'aliança política amb França. El 1560 el Tractat d'Edimburg va marcar el final oficial de l'aliança i Escòcia es va moure cap a uns vincles més estrets amb Anglaterra.

Tanmateix, durant la guerra civil anglesa, els reialistes Stuart i altres nobles catòlics es van refugiar a la cort francesa. Els matrimonis mixts entre els escocesos i les famílies reials i nobles franceses van continuar. Els forts llaços familiars entre els Stuart i altres poderoses famílies escoceses van mantenir viva una aliança informal.

Connexions familiars entre les nacions franceses i escoceses

No només dins de la noblesa hi havia vincles familiars entre escocesos i francesos. Les successives generacions es van establir als països de l'altre com a resultat del comerç, quedant després de les campanyes militars. O es van traslladar perquè eren membres de les cases de la noblesa francesa a Escòcia o de la noblesa escocesa a França. A Edimburg, hi ha una part de la ciutat anomenada Little France perquè era on vivien moltes dames i criats de Maria, reina d'Escòcia. Després de segles de matrimonis mixts i viatges entre els dos països, persones de tots els estrats de la societat escocesa tenien connexions familiars franceses. 

Auld Aliança entre França i Escòcia

El llegat de l'Aliança Auld

L'Auld Alliance, que va començar com una resposta a l'amenaça de la dominació anglesa, va evolucionar cap a una sèrie de connexions més enllà de la col·laboració militar. Aquesta relació ha deixat un impacte indeleble en les històries i cultures tant d'Escòcia com de França, des de la llengua i l'art fins a la cuina i la diplomàcia. Les relacions diplomàtiques modernes entre França i Escòcia segueixen sent amistoses. Les fortes connexions històriques entre els dos països han obert el camí per a la col·laboració en diversos àmbits al llarg dels segles, com ara la política, el comerç i la cultura.

Relacions comercials entre Escòcia i França

França i Escòcia van gaudir d'una forta relació comercial durant diversos segles. Des del període medieval fins a principis de l'era moderna, l'aliança d'Escòcia i França va facilitar un extens comerç i comerç. Durant l'Edat Mitjana, els comerciants escocesos van establir fortes xarxes comercials amb els seus homòlegs francesos. Exportaven llana, pells i peix, mentre importaven vi, tèxtils i articles de luxe de França. L'Auld Alliance, que va consolidar la cooperació diplomàtica i econòmica entre els dos països, també va fomentar el comerç mitjançant un tracte preferencial i exempcions aranzelàries per als comerciants dels altres.

La Rochelle França

Expansió del comerç

El segle XVI va veure una expansió en els seus vincles econòmics, amb l'expansió del comerç del vi francès a Escòcia. Els vins de Bordeus, en particular, eren molt buscats als mercats escocesos, cosa que va conduir a l'establiment d'una florent indústria d'importació de vi. El comerç va florir entre els dos països, tot i que França era catòlica i Escòcia era protestant. Els comerciants escocesos pagaven menys o cap duana en alguns ports francesos, mentre que alguns ports no comerciaven amb els anglesos en absolut. Les exportacions escoceses a França incloïen peix, carbó, llana i pells d'animals. França, a canvi, exportava sal, vi, teles de luxe, guants, instruments musicals, mobles, llits i ulleres.

Malgrat algunes dificultats per als escocesos protestants a França, hi va haver comunitats ben establertes a Bordeus, París i La Rochelle al llarg del segle XVII. Fins i tot durant el segle XVIII –després de la signatura de l'Acta d'unió– Escòcia i França van continuar mantenint una relació comercial activa i estreta.

política

La Revolució Francesa va tenir una profunda influència en la política escocesa, com ho va fer a la resta del món. Inspirats en part per la Revolució Americana, els moviments reformistes van començar a sorgir a Escòcia a partir de mitjans de la dècada de 1780. La Revolució Francesa va accelerar ràpidament el creixement de societats radicals populars, que tenien com a objectiu reformar el sistema polític i abordar altres qüestions com el tràfic d'esclaus i la reforma religiosa. A finals de 1792, Escòcia tenia entre 80 i 100 d'aquestes societats.

Inspirats per les idees de Thomas Paine, els drets de l'home (1791) del qual van circular àmpliament, els radicals van explorar i desenvolupar una àmplia gamma d'estratègies polítiques com les protestes i l'ús de la premsa. Un diari radical, l'Edinburgh Gazetteer va donar a conèixer les activitats i resolucions de les societats radicals, especialment les de la sèrie de convencions radicals, celebrades a Edimburg entre 1792 i 1794. Moltes d'aquestes societats van començar a enviar suport financer a la França revolucionària. 

Influència francesa en la política escocesa

L'última i més controvertida convenció va ser una "Convenció britànica" a l'hivern de 1793-1794 que es va inspirar en la Convenció Nacional francesa radical. Per exemple, va datar les seves actes de 'El primer any de la convenció britànica' imitant l'abolició del calendari per part dels revolucionaris francesos. De la mateixa manera, els membres es van adreçar entre ells com a "Ciutadà". Preocupat per la imitació de la política radical francesa, la convenció va ser tancada per les autoritats i els seus líders van ser transportats.

Connexions culturals i intel·lectuals entre Escòcia & França

Llengua i Filosofia

L'aliança va influir en les tradicions lingüístiques i filosòfiques d'ambdues nacions. El francès es va convertir en una llengua de la cort escocesa i molts escocesos es van establir a França. 

Era habitual que famílies escoceses eminents enviessin els seus fills a França en lloc d'Anglaterra per a la seva educació. Qualsevol aspiració a una vida a l'església es va educar a França. Tornant a casa a Escòcia després de la seva educació, van portar amb ells les tradicions i la cultura que havien experimentat a França. Podeu veure rastres de la història compartida entre els dos països en alguns dels idiomes que s'utilitzen actualment a Escòcia

L'origen del tartan és francès

El tartan i el Hogmanay són realment francesos?

La paraula Hogmanay va començar a utilitzar-se després del retorn de la reina Maria d'Escòcia a Escòcia des de França el 1561. Ningú sap realment els seus orígens amb certesa, però pot ser que prové de la paraula francesa "hoginane" que significa "dia de gala". A Normandia, els regals donats a Hogmanay eren "hoguignetes".

Altres paraules escoceses d'origen francès

Bonnie - que significa agradable o bonica del francès bon/bonne (bo)

Un ashet a Escòcia és un plat gran per servir, del francès assiette que significa plat

Tant Tassie/tasse signifiquen una tassa

Jigot o gigot és una pota de carn generalment de xai o xai als dos països.

La paraula caddy té els seus orígens en la paraula francesa cadet que en francès baixmedieval significava un noi jove. 

El tartan deriva de la paraula francesa tertaine per a un tipus de tela (en lloc del patró).

Douce a Escòcia significa de modals suaus o de caràcter dolç, mentre que a França significa suau, gentil o gentil.

El nom Beauly prové del francès, beau lieu, que significa "lloc preciós". Es creu que això és perquè Mary Queen of Scots una vegada va visitar i va dir "c'est un beau lieu": és un lloc preciós!

filosofia

La influència d'Escòcia en el pensament intel·lectual francès s'exemplifica pel profund impacte dels filòsofs de la Il·lustració escocesa, com David Hume i Adam Smith durant el segle XVIII. Els seus treballs innovadors sobre filosofia, economia i teoria social van contribuir al desenvolupament del pensament de la Il·lustració francesa i van influir en figures clau de la Il·lustració francesa, com Voltaire i Montesquieu. Conceptes com la teoria del contracte social i l'empirisme, defensats pels filòsofs escocesos, van deixar una empremta indeleble en l'evolució del discurs i la literatura filosòfics francesos.

Estàtua d'Adam Smith

Literatura

El Renaixement escocès dels segles XVIII i XIX va ser testimoni d'un augment d'interès per la literatura francesa, especialment per les obres de filòsofs i escriptors de la Il·lustració com Rousseau, Voltaire i Montaigne. La traducció i l'adaptació d'obres literàries franceses a les llengües vernacles escoceses no només van enriquir l'expressió literària escocesa, sinó que també van contribuir al desenvolupament de la identitat nacional escocesa i la consciència cultural.

Dansa

Al segle XVI, l'estructura principal de les Danses Country Escoceses que perviuen avui en dia va ser influenciada pels “contredanses” de la Cort francesa. Les danses country escoceses no eren danses populars, sinó danses de la noblesa. Van ser portats a Escòcia per la tornada Maria Estuardo, reina de França i Escòcia. La terminologia francesa s'utilitza per a moltes de les figures del ball country escocès encara avui, com ara allemande, poussette, promenade i rondel. 

Més tard, al segle XVIII, Edimburg va augmentar d'estatus, i els balls i assemblees formals en què es representaven Country Dances es van convertir en part de la seva vida cultural. De la mateixa manera, els estils de dansa formals que es van desenvolupar a la cort francesa es van basar en les danses country escoceses i angleses. Tant a Anglaterra com a Escòcia la gent creia que les formes franceses expressaven les arts més elevades. Els mestres de dansa de l'època, inevitablement, es van formar en tècniques de dansa francesa que ara associem al ballet.

L'origen del Quadrille, que va prendre el relleu de Country Dances als balls de societat a Gran Bretanya durant el segle XIX, va ser la forma francesa: la Contredanse o Cotillon. També es considera que aquest és l'origen dels balls de tipus "al voltant de l'habitació" que es troben als balls de Ceilidhs i Barn.

Art i Arquitectura

L'aliança escocesa-francesa va facilitar encara més l'intercanvi d'influències culturals, amb la Cort utilitzant artesans francesos per treballar les seves grans cases i, posteriorment, una tradició d'importar estils artístics i arquitectònics francesos a Escòcia.

Els artesans i talladors francesos van passar a formar part de la cort de Jaume V quan es va casar amb Marie de Guise. James va fer millores al Palau de Falkland a Fife entre 1537-41. Va emprar dos mestres paletes francesos, Moses Martin i Nicholas Roy per supervisar l'obra, i van emprar artesans francesos per dur-la a terme.

També va encarregar els famosos 'Stirling Heads', medallons de roure del segle XVI tallats a l'estil renaixentista amb imatges de reis, reines, nobles i personatges de la Bíblia i la mitologia clàssica. Originalment instal·lats als sostres del palau de James, van ser, en part, obra d'Andre Mansioun. Era un artista francès de moda que tenia una gran demanda a Escòcia. El seu treball va permetre als rics i poderosos mostrar el seu refinat gust continental. Quan James va morir el 16, Mansioun va tallar un lleó per a la seva tomba.

Els artesans francesos d'Auld Alliance van restaurar palaus escocesos com el Palau de les Falkland

La tendència de l'artesania francesa marcada per la família reial va ser seguida pels altres de la cort que també van emprar artesans francesos. Moses Martin i Nicholas Roy, els paletes que van treballar al Palau de Falkland, també van treballar al St Mary's College.

Al segle XVII, estava de moda que les famílies benestants importessin mobles francesos. L'estima per l'artesania francesa a Escòcia va continuar al llarg dels segles i els artesans francesos van continuar treballant a Escòcia o enviant-hi obres per encàrrec.

 

Auld Alliance influència francesa en l'arquitectura escocesa

La influència francesa va continuar durant els segles següents, sobretot en forma d'edificis i jardins d'inspiració renaixentista. Els estils i motius arquitectònics francesos van trobar el seu camí en molts edificis escocesos famosos.

Diversos edificis de renom a Escòcia porten la influència inconfusible de l'arquitectura francesa. Una il·lustració sorprenent de la influència arquitectònica francesa és l'emblemàtica Dunmore Pineapple, una bogeria única situada a Falkirk. Construït al segle XVIII, l'edifici és conegut pel seu distintiu disseny d'inspiració francesa, que combina elements dels estils barroc i rococó. L'elaborada façana de pedra de l'estructura i els complexos detalls reflecteixen les característiques ornamentades i capritxoses sovint associades a l'arquitectura francesa de l'època.

Edificis d'estil castells francès

Un altre exemple famós és Gosford House a East Lothian, construïda a finals del segle XVIII. Dissenyada pel reconegut arquitecte escocès Robert Adam, l'estructura presenta una barreja d'elements arquitectònics neoclàssics i francesos. Alguns exemples són l'ús de grans columnes, detalls ornamentats i una distribució simètrica, que recorda l'estil castell francès.

El castell d'Inveraray a Argyll i Bute, construït al segle XVIII, mostra una barreja d'influències arquitectòniques escoceses i franceses. El disseny del castell, amb torres altes, torretes ornamentades i maçoneria decorativa, és similar a l'estil arquitectònic dels castells francesos. Això reflecteix la moda imperant de l'època.

El castell de Dunrobin és un altre exemple clar de la influència dels castells francesos en el disseny de les grans cases d'Escòcia.

El castell de Dunrobin s'assembla a un castell francès

Llocs per visitar a Escòcia amb connexions franceses

Avui, hi ha 320,000 visitants a Escòcia procedents de França cada any. Els francesos són la tercera nacionalitat que visita Escòcia cada any. Per als intrigats per l'Auld Alliance, hi ha nombrosos llocs històrics a Escòcia que ofereixen una visió vívida de les connexions històriques entre Escòcia i França.

Castell de Stirling

Castell de Stirling

El castell de Stirling , símbol del poder i el prestigi escocesos, va tenir un paper crucial durant les guerres contra Anglaterra. El castell va ser la llar de molts monarques escocesos que tenien vincles estrets amb França, com ara Jaume V i Maria, reina d'Escòcia. Les escultures de Stirling reflecteixen un coneixement de l'art i la literatura renaixentistes que no s'havia vist abans a Escòcia. Fora del palau, hi ha diverses escultures, incloses les de l'arcàngel Miquel, el sant patró de França. També hi ha dues escultures de Venus, caps de querubins i un griu, per anomenar-ne només algunes. La influència renaixentista es pot veure a les talles dels Caps de Stirling , que ara es troben en una exposició separada.

Capella de Rosslyn

Capella de Rosslyn

Mites i històries envolten les intricades talles de la Capella de Rosslyn , incloent-hi vincles amb els Cavallers Templers i la Maçoneria. Tanmateix, també hi ha una connexió francesa. La capella va ser construïda per la família Sinclair, que va arribar per primera vegada al Regne Unit des de Normandia el 1066, juntament amb Guillem el Conqueridor. Un dels avantpassats de William Sinclair va ser Sir Rollo, un viking que es va establir a Normandia i es va convertir en el seu primer duc. L'estil arquitectònic gòtic va començar en aquesta zona, sota el lideratge dels normands. Es pot veure de manera destacada a la catedral de Notre Dame de París, així com a la Capella de Rosslyn.

Abadia de Melrose

Moltes de les talles de la Capella de Rosslyn són similars a les de la propera Abadia de Melrose , que va ser construïda uns cent anys abans de Rosslyn. L'Abadia de Melrose va ser supervisada pel paleta francès John Morrow. El seu estil arquitectònic i les seves talles comparteixen característiques amb les estructures que es construïen al mateix temps a França. És possible que els constructors de la Capella de Rosslyn hagin imitat l'estil de l'Abadia de Melrose en reconeixement de l'ascendència francesa de la família Sinclair.

 Palau de Holyroodhouse

El Palau de Holyroodhouse a Edimburg va ser la residència de Maria, reina d'Escòcia, durant la seva estada a Escòcia. Les influències franceses són evidents en la seva arquitectura i disseny, reflectint els forts vincles entre les dues nacions durant aquella època.

Palau de Holyrood

Bannockburn

La batalla de Bannockburn del 1314, on l'exèrcit escocès liderat per Robert Bruce va derrotar els anglesos, és un altre esdeveniment significatiu vinculat a la Vella Aliança. Els visitants poden explorar el Bannockburn Heritage Centre per obtenir més informació sobre aquest enfrontament èpic.

Estàtua de Bannockburn Robert the Bruce

Centre de visitants Mary Queen of Scots

El Centre de Visitants de Maria Reina d'Escòcia a Jedburgh està dedicat a la vida i l'època de la famosa reina. El centre mostra les seves connexions amb França i ofereix una mirada en profunditat a aquest fascinant període de la història.

Auld Alliance Maria Reina d'Escòcia

Abadia de Dundrennan

L'abadia de Dundrennan , situada a Kirkcudbrightshire, al sud-oest d'Escòcia, és on Maria, reina d'Escòcia, va passar la seva última nit a Escòcia abans de partir cap a França. Les serenes ruïnes de l'abadia ofereixen una visió del commovedor comiat de la reina a la seva pàtria.

Abadia d'Arbroath

L'abadia d'Arbroath , fundada el 1178, és notable pels seus vincles històrics amb l'Auld Alliance. Va ser el lloc on es va redactar la Declaració d'Arbroath, una carta al Papa que afirmava la independència d'Escòcia, el 1320.

Catedral de St. Giles, Edimburg

La catedral de Sant Gil d'Edimburg compta amb la Capella del Card, que té talles i decoracions intricades, incloent-hi els escuts reials escocesos i francesos. Això serveix com a recordatori de la influència perdurable de l'Auld Alliance.

Auld Alliance Catedral de St. Giles

Auld Alliance se celebra al rugbi

El Trofeu Auld Alliance, un honor distingit al Sis Nacions, es va presentar per primera vegada el 2018. El trofeu és un commovedor homenatge a la memòria dels jugadors de rugbi caiguts d'ambdues nacions després de la Primera Guerra Mundial.

La cultura francesa a Escòcia avui

Banderes franceses i escoceses de l'Auld Alliance

L'Institut Francès d'Edimburg

Situat conjuntament amb el consolat francès a la Royal Mile d'Edimburg, l'institut promou la cultura francesa a Escòcia i ofereix classes de francès i altres esdeveniments culturals. També hi ha una mediateca on podeu agafar en préstec mitjans, llibres i recursos en francès o llegir diaris i revistes franceses. 

Big Sky Campers Lloguer de furgonetes camper

Escòcia

Esperem que us hagi agradat la nostra exploració de les connexions entre França i Escòcia. Si estàs buscant una furgoneta camper per llogar per explorar alguns dels llocs que hem destacat, fes una ullada als nostres VW. Totes les nostres furgonetes camper de lloguer vénen totalment equipades amb tot el que necessitareu per al vostre viatge per carretera a Escòcia. Tot està inclòs en el preu, inclosos els jocs de llit addicionals si es demana. 

Tens una pregunta? Truqueu-nos.

+ 44 (0) 7768 973804

Trucar Big Sky Campers Lloguer d'autocaravanes Edimburg

O envia'ns un correu